Logo

Aplicant la ciència. L'Estació Enològica de Reus

Aplicant la ciènciaDurant el darrer terç del segle XIX, des de l'administració de l'Estat, i a remolc dels països europeus més avançats, es va produir un canvi que inclinava aquesta administració a intervenir en la vida econòmica molt més del que ho havia fet fins aleshores. En aquest context, el món agrari i més concretament el sector vitícola va ser un dels primers que va ser objecte d’intervenció que, en aquest cas, es va concretar en la creació de les estacions enològiques.
Aquestes estacions es van gestar a partir de la necessitat de posar remei als problemes de la viticultura. Uns problemes que van aflorar arran de les pertorbacions econòmiques que van provocar, d’una banda, la mort de les vinyes per culpa de la fil·loxera i, per l’altra, l’acabament del tractat comercial amb França.

Aplicant la ciènciaLa finalitat de les estacions enològiques era la de difondre entre els viticultors el coneixement depurat de les millors tècniques per al conreu de la vinya i l’elaboració de vins. Aquests coneixements havien de facilitar un canvi d’orientació en el creixement vitivinícola, un canvi que apostés per la qualitat en lloc de la quantitat. És a dir, havien de permetre d’obtenir un producte final de qualitat superior, amb què obrir nous mercats i poder competir en un pla d’igualtat amb les altres zones que produïen vins de qualitat. Les estacions havien d’actuar, doncs, com a centres de formació permanent i de recerca, d’experimentació i d’assaig en les quals es pogués perfeccionar el conreu del cep i l’elaboració que la criança i les mescles de vins requerien. El model inspirador eren les institucions similars existents a Itàlia —Alba, Conegliano, Avellino, Catània i Càller—, un país vinícola mediterrani, amb importants punts de coincidència amb la problemàtica espanyola.
Reus era un dels centres més indicats per instal·lar-hi una nova Estació Enològica, no en va havia estat fins aleshores un dels centres d’exportació de vins i de productes derivats més importants de la península. Al mig d’una àmplia zona en la qual el conreu de la vinya era una de les principals riqueses, s’hi comercialitzava una bona part del vi del Priorat, que en aquell temps ja tenia fama mundial. Un altre factor important a favor era que una bona part de la Catalunya meridional estava posada de ple en la problemàtica replantació de vinyes amb ceps americans.
L’Estació Enològica, doncs, naixia per cobrir la necessitat de donar als viticultors de la zona nous coneixements dels diversos mètodes d’elaboració de vins d’acord amb els últims avenços del moment, per tal d’aconseguir nous mercats de tipus definits de vi.

Textos de Marc Ferran, Emili Giralt i Montserrat Nadal del llibre Vins i licors de Reus. L'elixir dels déus, editat per Pragma Edicions.